Un canvi de paradigma, de perspectiva o d'enfocament. Aquesta va ser una de les necessitats més urgents que experts, professionals i investigadors de diferents àmbits van plantejar al Segon Congrés d'Aporofòbia celebrat a Barcelona els dies 24 i 25 d'octubre. Durant dos dies, les instal·lacions d'IQS es van convertir de nou en un espai de reflexió multidisciplinar on es va debatre, es van compartir experiències i es van exposar solucions al voltant d'aquest fenomen que defineix el rebuig, l'aversió, el temor i el menyspreu cap al pobre.
Com a l'edició anterior, IQS-URL va liderar aquest congrés, amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Fundació Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica -URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle-URL.
El congrés va comptar amb la col·laboració del sector social de la Companyia de Jesús a Catalunya que va organitzar un dels esdeveniments previs, amb el lema “Casa meva és de cartró”, a l'Hospitalet de Llobregat.
IQS va presentar durant el congrés la seva innovadora eina per mesurar l'aporofòbia i fomentar la reflexió sobre els prejudicis socials: l'aporoIAT, un test d'associació implícita que permet als participants identificar els biaixos amb què associen atributs negatius a les persones en situació de pobresa.
El Dr. Flavio Comim, degà d'IQS School of Management, que va liderar l'organització i la coordinació de l'esdeveniment, va participar en la sessió “Aporophobia: social interventions”, juntament amb Tadashi Hirai, que va explorar la relació entre l'aporofòbia i la “llei de les cures inverses”, que assenyala com les persones més desafavorides reben menys atenció en hospitals en comparació amb les de més recursos. A la mateixa sessió, un ampli equip d'IQS format per Francesc Martori, Maria Alejandra Beltrán, Juan Albacete i Núria Agulló va presentar una avaluació d'impacte sobre una intervenció en el marc del programa “Aprenentatge i Servei” d'IQS. Entre els resultats, positius i encoratjadors, va destacar la sensibilització aconseguida als estudiants cap a les experiències de persones en situacions vulnerables, en col·laboració amb el Centre Assis.
Abans, durant la sessió "Aporophobia: new developments“, Comim va participar com a director de tesi a la presentació de les investigacions de dos estudiants d'IQS. L'equip de Jundi Wang, Mihály Borsi i Comim, va aportar dades empíriques preliminars sobre l'aporofòbia a Barcelona , mentre que l'estudi liderat per Badamasi Bashir Mikailu, juntament amb Cristina Montañola i Comim, va introduir un model matemàtic per analitzar l'aporofòbia.
Per la seva banda, Georgina Curto, de la Universitat de Notre Dame, que ha fet la seva tesi doctoral a IQS, va intervenir a la sessió “A computational simulation to information policy making on homelessness alleviation in Barcelona”, on va exposar com la intel·ligència artificial es pot aplicar en la investigació sobre aporofòbia. Curto va presentar una col·laboració amb Google i la Universitat de les Nacions Unides per desenvolupar un indicador global d'aporofòbia, obrint noves perspectives en la investigació sobre aquest fenomen.
Un debat i la lectura del Manifest contra l'Aporofòbia va tancar la segona edició del congrés que va destacar per la crida a un canvi d'enfocament per abordar l'aporofòbia.
Salut, benestar i solitud
A la darrera sessió del dia, titulada "Aporofòbia: migració, exclusió social i la lògica del bé comú", Mónica Gijón i Xus Martín, de la Universitat de Barcelona, van apel·lar a la responsabilitat de l'educació per generar noves dinàmiques en la relació de les persones vulnerables amb la comunitat i viceversa. Les educadores socials van assenyalar la importància de la “pedagogia del do” per canviar paradigmes, compartint exemples professionals de com aquesta eina pot combatre l'aporofòbia, especialment amb infants i joves.
Segons les expertes, la pedagogia assistencial i d'acompanyament, encara que útil en el seu moment, es mostren avui insuficients, ja que no n'hi ha prou amb ajudar i acompanyar les persones vulnerables; és essencial tractar-les no només com a víctimes, sinó també destacar-ne i desenvolupar-ne els potencials perquè se sentin part integral de la comunitat, un enfocament que permet que la seva participació sigui vista com una contribució genuïna.
Durant aquesta sessió, Firmin Dusabe, de la Universitat de Barcelona, va presentar una anàlisi sobre aporofòbia i migració, basada en un estudi de l'Observatori Hatento. Segons aquest estudi, realitzat a partir d'entrevistes 261 migrants sense llar, el 47,1% havia patit algun incident d'aporofòbia. A partir d'aquestes dades, el ponent va subratllar les diferències en el tracte cap a migrants amb recursos o sense, ja que aquells que arriben sense suport econòmic enfronten prejudicis i rebuig, en ser percebuts com una càrrega. Durant la sessió, el ponent va insistir en la necessitat de promoure valors d'inclusió i de dades objectives per reduir estereotips i falses percepcions sobre les persones migrants.
També durant aquesta segona jornada de sessions paral·leles es va analitzar l'impacte de la pobresa i l'exclusió a la infància, l'adolescència i la vellesa. En aquesta intervenció es va posar èmfasi en com una cosa tan bàsica com perdre l'habitatge pot incrementar, en el cas de nens i adolescents, la sensació d'aïllament i solitud, repercutint en el benestar i la salut.
Precisament, la salut va ser una altra gran protagonista d'aquesta segona jornada. David Clusa i Gironella, psiquiatre i director de l´equip ESMES de salut mental per a persones sense llar, va posar sobre la taula la tasca d´aquesta experiència pionera a Catalunya, actualment consolidada.
Només a Barcelona, va recordar aquest expert, hi ha actualment unes 2.500 persones dormint al carrer i més de 3.000 que es beneficien de recursos residencials. ESMES atén actualment uns 300 pacients, però per fer-se una idea sobre la magnitud del problema convé saber que un 50% de les persones que viuen al carrer pateixen algun tipus de problema mental.
L'assignatura pendent a aquesta ciutat és ampliar els recursos per poder atendre totes aquestes necessitats. I el repte de l'ESMES és “el necessari acompanyament continuat a aquests pacients”, ja que “en aquest equip portem a terme una acció puntual per després derivar aquestes persones cap a alguns dels recursos disponibles de la xarxa pública”, va explicar Clusa.
Salut cardiovascular, una de les claus
Com en educació, també a l'àmbit de la salut, tant mental com física, es va posar sobre la taula la necessitat d'un canvi de perspectiva. En aquest sentit, Xavier de las Cuevas, de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de Salut Sense Sostre, va explicar el programa BLOPUP, un nou paradigma assistencial per a la reducció de la morbimortalitat cardiovascular en l'àmbit del sensellarisme urbà. Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat a tots els països, però la mortalitat i els ingressos hospitalaris per aquest tipus de problemes són entre 3 i 4 vegades més freqüents que a la població en general.
Tenint en compte que la hipertensió està darrere d'aquestes malalties, Blopup aposta per fer controls de tensió a les persones sense llar. D'aquesta manera, es podria contribuir a millorar la qualitat de vida d'una població molt afectada per aquests problemes i, a més, té una esperança de vida d'uns 30 anys menys que la població en general. "L'objectiu seria aconseguir l'accés per prendre la pressió, l'accés universal al tractament i incrementar la vigilància d'aquests pacients", va afirmar De las Cuevas. Objectius que requereixen un canvi de paradigma que passa per “anar a buscar el pacient al carrer” en lloc d'esperar el seu ingrés a urgències una vegada i una altra.
