Lectura de la Laudate Deum

Aquesta setmana s’ha publicat l’exhortació apostòlica del papa Francesc Laudate Deum que dóna continuitat, completa, i reforça l’encíclica Laudato SI, amb la que Francesc ja va traçar una visió de la qüestió medioambiental en la que la crisi climàtica està íntimament relacionada amb la dignitat de la vida humana. 

Ens acostem a aquest nou text a través de les aportacions de tres jesuïtes implicats en l’estudi de la qüestió ecològica i l'impuls a la cura de Casa Comuna, una de les àrees assenyalades entre les preferències apostòliques universals de la Companyia de Jesús. Per a José Ignacio García, director de Cristianisme i Justícia i coordinador de la Cura de la Casa Comuna a la Companyia de Jesús a Espanya, amb la Laudate Deum, el papa Francesc “a més de voler impulsar un nou multilateralisme internacional que es posi en un camí de transformació econòmica i social, també es dirigeix als catòlics. Ens convida a superar escepticismes i prejudicis, i a prendre consciència de la gravetat de la crisis climàtica”. 

"un exercici d'insistència enfront de la indiferència"

Llorenç Puig, membre de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS, defineix la Laudate Deum com "un exercici d’insistència enfront de la indiferència". En destaca la voluntat del Papa de reafirmar amb més força el que ja va plantejar a la Laudato SI, per fer front a les resistències que encara existeixen sobre aquesta qüestió. Per això, afirma Puig, “enfront de les resistències i confusions amb les que de vegades fou rebut el diagnòstic de la Laudato SI, el Papa aporta més dades sobre els efectes mediambientals de l’actuació humana, i més elements de reflexió”. 

És de la mateixa opinió Jaime Tatay, professor de la Universitat Pontificia de Comillas, que en l’article publicat a Catalunya Cristiana destaca que “en el seu intent d’explicació i denúncia, Francesc intenta aclarir la confusió mediàtica, els interessos econòmics i els malentesos polítics que han envoltat el debat climàtic, malgrat l’ampli consens científic sobre la gravetat del problema de l’escalfament global i el seu origen antròpic.”

"la matriu del pensament pròpia del paradigma tecnocràtic ens cega"

Entrant en els elements que intervenen en la crisi climàtica, José Ignacio García destaca la denúncia Papa que “la matriu del pensament pròpia del paradigma tecnocràtic ens cega i no ens permet veure que l’augment de poder no ha suposat progrés per a la humanitat”. De la mateixa manera, el text deixa clar que aquesta crisi no té a veure només amb la física o la biologia, si no també amb l’economia i la nostra manera de concebre-la”. En relació a això, per a Llorenç Puig és “novedosa la reflexió que ens ofereix sobre el poder que ens confereix la tecnologia, i la necessitat de reforçar les consideracions ètiques davant les possibilitats que ens ofereix”. 

"la importància de reconfigurar i recrear el multilateralisme"

I entre les crides que fa l’exhortació apostòlica a l’acció, cal esmentar el detall amb què aborda la qüestió mediambiental des de la perspectiva de les relacions internacionals. Per a Jaime Tatay, “no és casual que el líder espiritual d’una comunió global com la catòlica insisteixi en la importància de reconfigurar i recrear el multilateralisme, dedicant-hi gairebé la meitat de l’exhortació”. Llorenç Puig posa el focus en la contundència del text a l’hora de demanar que es reforcin els mecanismes de control i l’exigència en l’impuls dels acords.  

Finalment és important l’apartat que dedica a la capacitat de compromís i actuació de cadascú de nosaltres, enfront de la inacció, el desànim o l’escepticisme. Aquí és on, en opinió de Llorenç Puig, “es revisen les nostres motivacions espirituals, que venen de la fe, però que totes les persones de bona voluntat i de les diferents tradicions trobaran també al seu interior”. Motivacions, diu el professor d’IQS, que ens ajudaran a no defallir, perquè com diu Francesc a Laudate Deum, “no hi ha canvis duradors sense canvis culturals, sense una maduració en la manera de viure i en les conviccions de les societats, i no hi ha canvis culturals sense canvis a les persones”.